Jo ja n’estava cansat
de menjar tanta de fava:
es matí per berenar,
es migdia per dinar,
i llavò es vespre en sopava,
qualque paner que en robava
i sols no me’n confessava
ni ho tenia per robat.

Un fadrí ve i se muda
un dissabte dejornet;
no tem a calor ni fred
ni a cap temperatura.
I un casat fa sa malura,
a dins sa cuina, arrufat;
si parla i és escoltat
de sa dona, té ventura.

Sant Jusep mai va deixar
de s’ofici de fuster,
i tu, com a cap lleuger,
tot ho has volgut provar.