Jo estic a la serenada
a baix d’es teu finestró.
Si me tenguesses amor,
amb sa primera cançó
ja t’hauries aixecada.
De vint fins a vint-i-quatre
sa fadrina està en es punt,
i, si arriba més amunt,
ja se fa monja o beata.
No estigues interessada
si pas i no t’escomet,
perque n’és un rallar fred
amb jove que no m’agrada.