Jo faç feina en es castell
en es Cap Enderrocat.
Mai, mai m’ho haguera pensat,
menjar sopes sense grell!

Quan l’enterren, tot son plors:
“Adiós, ma companyia!”
I el sendemà ja aniria
carregadeta de flors.

Estimat meu, per la paga
vos vaig donar més amors,
i vós amb vostres lliçons
vos mostràreu abondós,
però a la fi sereu agre.