Si s’estimat se moria,
cosa que es meu cor no vol,
i m’estava bé es dur dol,
tota la vida en duria.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Comiat
Poble
Artà
Camp Semàntic
Anatomia, Destí, Mort, Passió i enamorament, Pèrdua i dol, Submissió
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
282
Volum
I
Núm de pàgina
47
Altres cançons relacionades
–Quinze dies a venir
estaré aquesta vegada.
–Mon bé, si feis una estada
com aquesta que heu fet ara,
ja no em trobareu aquí,
només que sentireu dir:
Ja tens s’al•lota enterrada,
i per amor n’ha acabada
as vida, i se va morir.
De tot n’és causa un fadrí
qui amb paraules l’ha campada.
Li deia qualque vegada :
–Garrida, fiau de mi
i jo fiaré de vós.
No creia que unes amors
tan fortes tenguessen fi.
Qui ho haguera hagut de dir,
que passàsseu per aquí
no tenguésseu cor de dir:
–Atl•lota meva, adiós!
Jo som una coïdora
que cui a bona solada.
Tenc lo meu cor qui s’enyora
perquè estic enamorada.
En tenir busques dins s’ui,
jo ja pens en s’estimat;
dençà que ell està llogat
i no el puc veure quan vui.
Tradicionari de Mallorca
