Al•lota, jo vénc a veure
quan mos hem d’amonestar,
perque sa gent no vol creure
que mos hàgem de casar.
Com a mi em veuran mudar,
l’amor ja es serà perduda
i es sol ja s’haurà beguda
tota s’aigo de la mar,
i es peixos que hi haurà
p’es camp menjaran pastura.
O el sol arrere és tornat,
o és sa lluna que és sortida,
o sou vós, perla garrida,
que llançau la claredat.