Dins Madrid me devertia
amb una catalaneta;
de nom era Marieta,
a qui mon cor bé volia.
Ja sé que vàreu ballar
qualque vespre de vetlada;
jo me passeig per s’andana
amb sa camia banyada
i amb un rem en cada mà.
Se pensa es meu estimat
que estic d’ell enamorada:
m’estim més estar tancada,
fermada i engrillonada,
que tenir-lo an es costat.