Tu t’avanes perque tens
de fadrins molts de favors.
Que ho serà, de venturós,
aquell qui no hi serà a temps!

En Déu tenc la confiança
que en tendré un del teu nom,
perque el qui pesa tothom
en la mà té la balança.

Més m’estimaria estar
dins un llit morta o malalta
que veure’t rallar amb una altra
i jo que hagués de mirar.