De s’estof i es xelí
ja se n’han fetes sabates.
¿Sabeu qui du ses més guapes?
Sa fia d’En Becarí.

No som rei, i duc corona;
mai a cavall he colcat,
però en sa nit i de dia
puc gastar sa fantasia
de dur ets esperons posats.
Un gall.

Me feis estar a sa serena
perque trobau que ho val.
Jo voldria, mal que mal,
porer veure aquest portal
paredat de grums de sal
i es fonaments tots d’arena.