El qui a una vinya trebaia

El qui a una vinya trebaia
beu el vi poc i dolent,
i amb sa dona se baraia,
si se posa un poc calent.

Més informació

Recopilador

Rafel Ginard

Referència bibliogràfica

Cançoner Popular de Mallorca

Via d'incorporació

Transcripció edició

Classificació

Begudes en general

Poble

Santa Margalida

Núm de glosa

377

Volum

III

Altres cançons relacionades

Vint-i-cinc dies comptats,
ha que no he vista s’amor,
i n’he presa la grogor
d’es morts que estan enterrats.

En Toni és la meva vida
i En Juan mon tresor;
En Jaume és qui em xapa el cor,
però En Miquel m’encativa.

N’hi ha que s’enriuen
i jo no me’n ric.
Es calçons me cauen
de magre que estic.