Dins lo meu enteniment
un estel hi ballaria.
¿Heu acabat, vida mia,
de donar-me’n entenent?
¿On m’has duita, Salvador,
a morir dins s’Estorell?
Me’m pendrà com el vedell
qui p’es seus peus du sa pell
a ca s’assaonador.
Jo no pensava en Ciutat
quan no hi tenia ningú,
i ara que t’hi tenc a tu
no m’ho puc treuere d’es cap.