Altres cançons relacionades
Vós vos ne duis blat a moldre
i farina no tornau;
vos sempre vos confessau
amb qui no sap absoldre.
Cada dia vaig i vénc
p’es camí de Valldemossa,
i enquantr una al•lota rossa
que em torba s’enteniment.
Estimat, absent de vós,
ningú del món me consola.
Me’n pren com la rossinyola,
que, com se veu tota sola,
canta fort i piatós.
Tradicionari de Mallorca
