L’amo va néixer amb ventura
com en aquest món vengué:
va dur pel seu menester
dos-cents cans i una fura.
Anit és dissabte, anit,
i demà serà diumenge;
tenc alegria que em menja
de veure el que no he vist.
Si cant,no tenc alegria,
més me trauria plorar
quan veig que ausent he d’estar
de qui me dóna alegria.