’Vui per mi, demà per tu, la mort no serva respecte. A tothom trobes defecte i tu en tens més que ningú.
Mort
Artà
Sa meva dona és Juana, Juana, per servir-vós, oh clavell blanc i hermós de color de la maçana!
Som orbet de nin petit, des que mu mare em bolcà; ja poreu considerar si de trebai n’he patit!
Sa mare li diu a ella cada dia dematí: -Si no vols aquest fadrí, no et faré altra gonella.
