Va durar vint-i-un dia
que a ca seva vaig anar,
i sempre la vaig trobar
que cosia una camia;
jo no sé si no en sabia
o no devia frissar.

Oh mirai de los meus uis!
¿A on deveu esser ara?
Darrere aquella muntanya.
Jo no sé com no m’hi duis!

S’ase d’En Pelat va anar
a infern a fer testament:
va deixar s’ensellament
p’es qui el duria a enterrar.