Voldria que Déu posàs
en el cel una envelada
per fer ombra a s’estimada
perque es sol no la tocàs.

–Es veis en estar colgats,
jo vendré, si no et sap mal.
–Fiet, no faces un tal,
que un tai va desbaratat
en no haver-hi majoral.

Estimada cara d’or,
¿d’on véns de dur carabassa?
Jo voldria esser a sa plaça
d’es terme de Manacor.