Jo voldria tenir vaumes
per madurar duraions.
Per falta de garbaions,
l’amo roegà ses paumes.
Estimat, sols que passeu
p’es carrer, em dau alegria,
maldament que mai digueu
bones tardes ni bon dia.
-Euveia, ¿que esperoneges?
¿O t’han tocada sa pell?
-¿Encara no us basta es véll?
¿sa carn i tot me festeges?