De Sóller duran, si plou,
dos-cents viatges de pomes,
i de Sant Felip ses Comes
totes s’ompliran de brou.
Ai, ai, aqueixa cameta!
Ai, ai, ai aqueix bracet!
Ai, ai, ai, Bonjesuset!
Ai, Vós, Marededeueta!
En acabar de segar,
penj sa fauç a una estaca,
dic: -Dejuna aquí, vellaca,
que ja no tens què menjar.