Me’n vaig i li dic:-Amor,
¿de què teniu sa ponsonya?
Es qui grata i té sa ronya,
com més grata, més picor.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Malaltia. Salut
Llucmajor
60
III
Al•lotetes, casau-vós;
no espereu el temps més tard,
que es blat, segant-lo verdós,
ret més i n’és profitós,
i per vendre més gallard.
No vui anar a espigolar
perque hauré d’anar acotat:
m’estim més anar a captar
i em daran es pa pastat.
L’amo, no vaig de cançons,
de Son Daviu vui partir,
perque jo i es padrí
estam cansats de coir
olives com a murtons.