A s’ombra de sa caseta
el que és negre torna blanc.
Escaraders de Montblanc,
veniu, posarem forqueta.
Si us casau, esperaré,
amor, que tengueu infants;
si són petits, tornen grans,
sols que lo meu cor alcanç
branques d’aquest claveller.
Es capellans, per cantar
matines, volen un sou,
i, si voleu més renou,
dos o tres n’heu de pagar.