Mestre Pere i es telessos,
sa figuera i es morer;
sa vostra fia ja té
sa coa en dos aigovessos.

L’any dotze, sa fam voltava
Mallorca de cap a cap.
Qui volia comprar blat,
de sis aumuds arrasats,
a dos duros d’or el pagava.
De l’any dotze contaran
els minyonets innocents,
si se veuen a esser veis,
que se morien de fam.
Hi havia cases pobres
amb dos o tres combregats,
altres d’extremunciats
que vivien de garroves.
Es blat a coronta va:
dotze lliures sa cortera…
Fadrí que tengui casera,
enguany li espassarà.
L’any dotze era tot u.
Quan no en volia ningú,
s’aigo arribava a Sencelles.

-Bon cotre!-va dir En Lluent-;
¿que les me provaràs totes?
M’han duit, per posar a ses sopes,
en lloc d’oli, aigordent.