De mal de queixal estava,
un vespre, per a morir.
Qui n’ha tengut, ja pot dir
jo si amb raó gemegava.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Malaltia. Salut
Poble
Deià
Núm de glosa
43
Volum
III
Altres cançons relacionades
Jo sempre dic i diré
que un missatge és cosa poca;
jo trob que per una al•lota
no hi ha com un mariner.
Ses pobiletes són guapes
perque duen heretat:
jo ho puc dir, que en som passat,
que n’hi ha moltes de flaques.
Voldria anar-me’n al cel,
an el cel quan serà hora,
soliment no esser sa nora
de sa mare d’En Miquel.
Tradicionari de Mallorca
