De mal de queixal estava,
un vespre, per a morir.
Qui n’ha tengut, ja pot dir
jo si amb raó gemegava.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Malaltia. Salut
Deià
43
III
Jo no tornaré segar
a jornal ni a escarada:
l’any qui ve seré casada
i s’homo me mantendrà.
¿Te penses que no conega
que no em vas amb falsedat?
Per venir prest, he sopat
d’un bocí de pa i pebre.
¿A on són aquells bons temps
que vós i jo mos donàvem,
quan vós i jo festetjàvem,
i ara n’hem d’estar ausents?