De mal de queixal estava,
un vespre, per a morir.
Qui n’ha tengut, ja pot dir
jo si amb raó gemegava.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Malaltia. Salut
Deià
43
III
’Moreta, voga, voguè,
voga que la mar és bruta:
si t’enquantr en terra eixuta,
de los teus uis fugiré.
A dins la mar dues beies,
¿quin remei poren trobar?
Se volien carregar
Cabrera i tota la mar
damunt ses seves oreies.
Adiós, estel del dia;
adiós, Plaça Reial;
adiós, ditxós portal
a on jo m'entretenia!