Mu mare, corrents veniu,
que tota em som retgirada:
En Julià m’encalçava
i em volia prendre es niu.
No hi ha tants de grans de blat
a dins quatre corterades,
estimat meu, com vegades
en tu dec haver pensat.
Damunt es puig d’Orient
una santa hi han posada.
Si no mos dau sa panada,
no vos darem aigordent.