A quinze d’agost ’niré
a Lluc, a sa Santa,
perque m’han dit que té tanta
potestat que Déu li dóna.
Donau-mos una corona
de virtut i gran bellesa.
An es cor, dau-me puresa,
an ets uis, modestidat,
a sa llengo, hermosura,
an es vestit, compostura,
i en tot, santedat.

Jo no dic res d’un aubó
que, eixermant, vàrem trobar!
Quan lo volgueren tomar,
es pern del món tremolà
d’es cruixits i sa remor.
Loco va tornar es senyor
d’aquest abre conquistar.
Com en terra lo tengueren,
entaulat i quant hi ha,
un fuster lo hi va comparar,
i es doblers que en donà
li bastaren per comprar,
Bunyolí i Biniamar,
llavó es terme de Sencelles,
totes aquelles riberes,
arribant fins a la mar.

La fi del món ja s’acosta;
n’hi ha qui senyal n’han vist:
son pare de l’Anticrist
ja n’ès a espiar la costa.