Es ramell que he duit avui,
que és estat d’apreciat!
Cap mica s’és mustiat,
perquè tot lo dia ha estat
dins sa síquia en remui.

Cantau, ninetes,
tot lo sant dia
amb alegria
ses cançonetes.
Unes matances
tan bufarelles
umplen ses pelles
de frit amb panses.

Dia sis d’abril, t’entrà
sa terrible malaltia.
Se parlà si te venia
d’un esforç fet algun dia
d’una pedra carregar.
Això no ho hem d’ignorar,
que és la mort que et perseguia.
Tot era gent que plorava,
p’es corral i p’es carrer
Morí blau En Carnisser
de sa pena que passava.