Sa meva sogra passada
jo no li vui gens de mal:
mal caiga per un penyal
de cinquanta pams d’alçada!
Jo de ben propet l’hi deia,
petit, just que ella ho sentís,
i tenia es front més llis,
que jo sa cara m’hi veia.
Tants d’anys voldria estar amb tu
com grans d’arena hi ha a mar,
ni vei ni jove tornar;
fora emprar-mos de ningú!