Com jo mir i torn mirar
i mir una altra vegada
per veure si sortirà
de dins can Vei sa criada
Pas pena que no és de creure;
per la teva amor patesc:
casi casi no meresc,
Juan, que em vénguis a veure.
Me’n vaig anar a cercar arboces
amb una de Calvià:
Qui se posa amb bestiar
no en pot haver sinó coces.