Un ginjoler branques altes
carregat de ginjolons.
Tots ets homos petitons
tenen ses paraules falses.

Damunt ses costes d’Algaida
hi vaig sembrar un fasser;
hi ha fadrina que té
mostatxos, i no s’afaita.

Ralla el qui té què rallar
i mermula el qui és mermulat.
Ramellet agraciat,
¿que no havíeu reparat
per on vos poren clavar?