En esser devers Consei,
sa civada ja no hi grana;
es teu cor, Sebastiana,
se torba a dar-me remei.
Desset en tenc a sa llista,
d’homos que l’han festejada:
com la tenen embambada,
fugen, i los perd de vista.
Cada dia es meu fogó
tres voltes fa sa quartana,
i jo de molt bona gana
‘niria a veure s’amor.