A sa muntanya hi ha pins
i qualque mata també.
M’han enviat un paper
que no em cas fins l’any qui ve,
i daran, per un dobler,
vint-i-cinc querns de fadrins.

Voldria tenir es sentit
tres pics més llarg que sa vista;
vida trista, vida trista,
vida trista: ja ho he dit.

El rei d’Espanya ha sabut
que vós éreu tan garrida,
i és vengut a prendre mida
per tancar-vos dins un vidre,
al•lota, i no ho he volgut.