Com fórem enmig de mar
que Cabrera descobria,
en barco anava i venia,
com ara, i me pareixia
que jo negat moriria
antes d’arribar allà.
A lo punt vaig invocar
los sants que més coneixia,
també la Verge Maria
que a Consolació està.

Se’n van les tres Maries,
les tres veles escondides,
a cercar Jesús amque
per aquí n’ha passat
la carrera de l’escàndol.
Oh! Caminem, caminem,
que, per prompte que arribem,
ja el trobarem enclavat!-
Li aficaren los tres calus,
li posaren la corona,
li pegaren la llançada.
La sang que va derramar,
dins càliç, sagrat caurà;
l’homo qui la se beurà
serà el benaventurat.
Qui aquesta oració dirà
cada divendres de l’any,
traurà una ànima de pena
i el seu pecat més gran.
Qui la sap i no la diu,
qui la sent i no l’aprèn,
qui l’aprèn i no la mostra,
en el dia del judici
sols Déu sap lo que se perd!

Un barco la mar passeja
que és posat de Déu del cel.
Envia’m a dir, Miquel,
Na Maria, qui festeja.