Es fonoi més preciós
se fa per ses torrenteres;
m’han agafades quimeres,
bona amor, de parlar amb vós.
Madona, es carro ja passa,
ja és hora d’anar a dinar.
Sa tasca que m’heu donada,
ja l’acabaré demà.
Jo no rob res en es véll
ni en es pes de sa romana,
perque lo que deix de llana,
me n’ho solec dur de pell.