La senyora Pepa
té un mocador
per tocar es mostatxos
an es seu senyor.
Aquí ve es nostro senyor;
dau-mo beure, tavernera;
qui ho diu és es patró Pere
que és batle de s’Arracó.
Veiès a mi què em seria,
d’ets ossos donar-te es moll!
Per ses dones me degoll!
Per tu em taiaria es coll:
es meu, no: es de sa camia.