Qui té cames, que les trega;
es redol hem d’acabar.
El qui no pot, que s’ajega,
i al manco reposarà.

Es festejar d’amagat
és un festejar de pena:
això és com un foc colgat
que davall sa cendra crema.

Jo m’aixec de matinada,
pas per ca vostra i no hi sou.
I ara ja no hi ha rou,
ni rou ni gens de roada;
sa boira ja s’ha escampada
p’es comellar de Son Pou.