Com te veig, mon cor se fon;
la causa és que tant m’agrades;
i si em fas venir debades,
te daré més punyalades
que lletres no hi ha estampades
en tot es missals del món.

Afica endins es fauçó,
treu-lo prest, que no es rovei.
¿Tu, que no veus En Vermei
que, se’n va an es ponedor?

Muntanya sobre muntanya
i castell sobre castell:
val més una uiada d’ell
que tot quant té el rei d’Espanya.