Du sa pipa virollada
i pegarem un calent.
Maldament que el món rebent,
hem de fer una fumada.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Entreteniments. Fumar
Artà
165
III
El diumenge de matí
me’n vaig a missa, endolada,
de mu mare acompanyada,
uis baixos tot lo camí.
I de darrere sent dir:
-La jove ¿què deu tenir
que va tan mortificada?
-Sa prenda més estimada
que tenia, se morí.
Déu ho ha volgut així;
ai de mi, desgraciada!-
-¿Que no sabeu, estimada,
que fadrina enamorada
i s’estimat l’ha deixada,
dins poc temps, molta vegada,
tal és es seu poceir?
Jo m’estimaria més
deu vegades morir-mè
que no desolvidar-tè,
perquè en tu tenc interés.
Mos morim un pic només,
i tornar al món no pot ser.
Na Suau, quan du es gipó,
és una jove estufada;
ara serà refuada
d’En Macià Barrió.