Vaig a dormir, que tenc son; a penes puc badar ets uis. El món està ple d’embuis: un bon bugat s’hi compon.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Benestar. Descans. Dormició
Artà
152
III
¿Saps què voldria tenir? una fauç llarga i taiant i una mà de gegant per escurçar aquest bocí.
Tu geramí i jo rosa, farem un jardí florit. N’heu d’esser lo meu marit, jo seré la vostra esposa.
D’aquesta aigo regalada ¿me’n vols dar un poalet, per donar a s’estimada ses hores que tendrà set?