Vaig a dormir, que tenc son; a penes puc badar ets uis. El món està ple d’embuis: un bon bugat s’hi compon.
Benestar. Descans. Dormició
Artà
Adiós garroves d’auzina, macetes de carretó! Ja no seràs pus patró de la meva bergantina.
Jo m’havia de casar; ¿que no ho sentíreu a dir? I se va perdre per mi, perque no vaig agradar.
Garrida, vostra hermosura està dins un carreró. ¿Vós el voleu teixidor, mestre que un fil l’atura?
