Vaig a dormir, que tenc son;

Vaig a dormir, que tenc son;
a penes puc badar ets uis.
El món està ple d’embuis:
un bon bugat s’hi compon.

Més informació

Recopilador

Rafel Ginard

Referència bibliogràfica

Cançoner Popular de Mallorca

Via d'incorporació

Transcripció edició

Classificació

Benestar. Descans. Dormició

Poble

Artà

Núm de glosa

152

Volum

III

Altres cançons relacionades

Jo no som dona ni homo;
no bec vi, i me diuen “gat”
cada vegada que em desbarat.
Un rellotge.

Enmig de la mar, tres beies,
¿quina mel deuen cercar?
Si jo me pogués fiar
de ses paraules que em deies!

Si vols esser bona oguera
has d’aprendre de siular,
i en s’estiu poràs guanyar
bones messes damunt s’era.