Quan los meus ossos seran
mig podrits dins el fossar,
en sentir-te anomenar
encara s’alegraran.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Comiat
Poble
Sineu
Camp Semàntic
Alegria, Anatomia, Estimació i afecte, Fets meravellosos o màgics, Mort
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
255
Volum
I
Núm de pàgina
45
Altres cançons relacionades
–Quinze dies a venir
estaré aquesta vegada.
–Mon bé, si feis una estada
com aquesta que heu fet ara,
ja no em trobareu aquí,
només que sentireu dir:
Ja tens s’al•lota enterrada,
i per amor n’ha acabada
as vida, i se va morir.
De tot n’és causa un fadrí
qui amb paraules l’ha campada.
Li deia qualque vegada :
–Garrida, fiau de mi
i jo fiaré de vós.
No creia que unes amors
tan fortes tenguessen fi.
Qui ho haguera hagut de dir,
que passàsseu per aquí
no tenguésseu cor de dir:
–Atl•lota meva, adiós!
Vida trista i penosa
passa el qui està en el desert;
jo la hi pas, i ho sé cert,
ausent de vós, cara hermosa.
-Cara de dos mil confits,
vine a dar-me una besada!
-A poc a poc, camarada!
Fins aquí serem amics!
Tradicionari de Mallorca
