Vuitanta-sis anys d’edat i no tenc gens de cantera. ¿Saps a on tenc sa quimera? A conservar sa pastera, que no s’hi perdi es llevat!
Vellesa
Artà
Marieta, da’m sa mà, que me’n vaig an es servici. De mi no tengues malici’, que és el Rei qui m’hi fa anar.
Segadora, segadora, no em mireu tan aviat, si no, no afinaré es blat, que sou enlluernadora.
Es dissabte és arribat de sa setmana cossera; fadrí que està enamorat amb devoció l’espera.
