A deu anys començ la planta
i a quinze es coneixement;
se pensa viurer-ne cent
i només en viu cinquanta.
El qui arriba an es setanta,
tot és dolor i turment.
Mirau aquest testament
de quina manera canta!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Vellesa
Poble
Campanet
Núm de glosa
98
Volum
III
Altres cançons relacionades
Set anys, alegria meva,
vos heu torbat a venir.
Sempre som estada teva;
no vaig per altre camí.
No fieu d’es frares,
que són polissons:
a davall ets hàbits
duen es calçons.
Durà dos mesos o tres
que, si un tenia res,
s’altre en `via de menjar;
i ara, de poc ençà,
mos començam a parlar
com el rei moro amb s’inglès.
Tradicionari de Mallorca
