A deu anys començ la planta
i a quinze es coneixement;
se pensa viurer-ne cent
i només en viu cinquanta.
El qui arriba an es setanta,
tot és dolor i turment.
Mirau aquest testament
de quina manera canta!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Vellesa
Poble
Campanet
Núm de glosa
98
Volum
III
Altres cançons relacionades
P’es forat d’es finestró
un favor li demanava,
i ella qui me contestava:
-Ves-te’n d’aquí, polissó!
Un fadrí tot s’atolondra
festejant petit petit;
com ve devers mitjanit
demana si són les onze;
i llavò se mira s’ombra:
−¿Qualcú que m’haurà sentit?−
Ella li diu: −Oh, atrevit!
Per tu tenir es cos servit,
a mi em seria deshonra.
Ja mos veurem a la fresca,
com es sol s’enramarà,
aqueix porro si tendrà
cap de rel que no patesca!
Tradicionari de Mallorca
