Altres cançons relacionades
Damunt un ruc, damunt un ruc,
un senyor ben assegut!
Ell se n’anava a passejar,
i es ruc va caure, va llenegar.
HI havia aigo, se va soiar.
Sa mare deia per tot arreu:
-¿No voleu caure? No coalqueu!-
I es senyor deia: -Això és amarg!
Qui no vol caure, que no coalc!-
Damunt un ruc, damunt un ruc!
Qualsevol homo menut
qui amb so rallar és voluntari,
lo que no posa d’altari’
ho posa de llenguerut.
El sen Pere, alçau bandera,
vós qui tant heu corregut,
heu guanyat una somera
qui cada any vos farà un ruc.
Tradicionari de Mallorca
