A escarada segaria
si em donaven carn d’anyell,
per jeure una bona pell
i estar a s’ombra tot lo dia.
Jo tenc sa memòria a sostres
i sa carn a comellars;
dins es cap duc es compàs
per dir-ne poques i moltes.
¿Saps la tórtora què fa
en perdre sa companyona?
Tant si viu poc com estona,
sempre tota sola va.