Si s’enveja mascarava
com es fum de xemeneia,
`nirien los meus guerrers
com es moros de Guinea.
Per una mala passada
que s’estimat em va fer,
jo, tot es temps que viuré,
duré sa clenxa estirada.
Oh Roseta de Costitx!
Mira que estic d’assustada!
Si és ver sa que m’han contada
prest seràs mare de sis!