Jo sempre vaig tot solet
perque no tenc companyia;
tant en sa nit com de dia,
sempre som estat orbet.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Defectes físics
Llucmajor
59
III
Sa madona se congoixa:
sa desgràcia l’hi fa fer:
de dues fies que té,
una és torta i s’altra és coixa.
Vaig sembrar llavor d’amor
dins es teu jardí, garrida,
i ara t’ets ensenyorida
d’es planter i de sa llavor.
¿Tu que no saps que ses meves,
com vui, les faç de picat?
Qualque cosa hauràs guanyat
en dir-me que som robat
es borlins i ses uieres
i llavonses ses fronteres
sense haver anat a Ciutat
ni a fira a dur un gat
com aquell que tu dugueres.