Santa Catalina
té una bassina
plena de doblers,
i encara plora
perque en vol més.
Amor –deia-, no voldria
que em donàsseu mai guerrer,
que el meu cor esclataria
si en ves un que qualque dia
regàs aquest claveller.
¿De què t’has picat, puntós,
que tot són morros i ceies?
A sa cadira on tu seies,
ja n’hi seuen de millors.