Ses qui estan vermeies, diuen:
-Veies Na Tal, quina està!-
I Déu les castigarà
si de ses grogues se riuen.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Color de cara o de pèl
Artà
48
III
Mestre Antoni Vei, un dia,
quan era escolà major,
va robar es vestit millor
que dins l’esglèsia hi havia.
L’amo En Pere té un gorà
de primera, de primera.
En sentir olor de somera
ja no el poren aturar
En es barranc de Morell,
s’animal, tot reposat,
li va fer pegar un esclat
que se foradà sa pell.
Considerau quin bordell
amb so barram rebentat!
Seguí es mateix camí
i com un infant plorava,
i sa mare qui cridava:
-No el veurem tornar venir!-
com fou en es planiol,
a subaix de Ses Costetes,
l’enviaren ses mongetes
i el se’n duien an es vol.
L’amo En Roig se veu tot sol,
i en tirava, de canyetes!
Tonineta, Tonineta,
sempre t’he tenguda amor
d’ençà que em vares prometre
venir amb mi a Sant Salvador.