Aqueix mocador de seda
que du es diumenges p’es cap,
¿saps a on el s’ha guanyat?
Dins Carrossa, Magdalena.
Jo i sa meva doneta
tots solets mos hi pegam,
i en venir es vespre lligam
set garbes y una restreta.
Mu mare, que tant m’estima,
no m’ha volguda casar;
ella deu considerar
que estaré millor fadrina.