Mai m’ha agradat festejar
fadrina que té compare.
Hi va: -Comare, comare-,
i la fa enamorar.
Dos Tonis són qui m’aluien;
no sé amb qual me n’aniré;
me’n `niré amb so d’es carrer
encara que es veis no ho vuien.
Ja val més estar a sa plaça
que veïnat d’En Realí:
allà tendràs xuia grassa,
s’aigordent prop, i es vi.