S’amor corrompria ferro,
quant i més un cristià!
De cop sentireu tocar,
germans meus, es meu enterro.
Baix d’es portal, estimat,
hi tenc dos encalladors
de plorar, clavell hermós,
des que vos ne sou anat;
però Déu m’ha revelat
que tornareu, estimat,
perque em deveu s’adiós.
D’enamorada que estic,
no hi veig una passa lluny:
m´és seguit apagar es llit
i colgar-me dins es llum.