Jo sempre he sentit a dir
que la mar brava s’amansa:
mentres vós siau fadrí,
no perdré la confiança.

Horabaixa es sol se pon.
Jo t’ho vui demanar, al•lota:
¿Que has tenguda sa pigota,
o és estat un raig de sol?

Jo no dic res d’un aubó
que, eixermant, vàrem trobar!
Quan lo volgueren tomar,
es pern del món tremolà
d’es cruixits i sa remor.
Loco va tornar es senyor
d’aquest abre conquistar.
Com en terra lo tengueren,
entaulat i quant hi ha,
un fuster lo hi va comparar,
i es doblers que en donà
li bastaren per comprar,
Bunyolí i Biniamar,
llavó es terme de Sencelles,
totes aquelles riberes,
arribant fins a la mar.