Estimat meu, consol d’altri;
com te veig, s’amor me fuig.
Diuen que en festejau d’altres:
en prenc pler i no m’enuig.

Sa fia d’es meu patró
Jo voldria fos un mascle,
per una nit de borrasca
fer-li aguantar es timó.

¿Com hi pot haver bon compte
amb tants de comandataris?
Quin grapat d’escapularis
mereixen de tercera orde!