Es patró, de baix, cridava:
–Fadrins, arriau triquet!-
Jo deia, baixet baixet:
–Que arriaria d’estret,
si fos en es collaret
d’una que jo festejava!

Sa barca de s’estimada
pecat és que no naveg:
vet-la-t’allà a palo sec
a dins es moll aturada.

Jo no se què dar-te més
que dar-te la meva vida:
pren-la si la vols, garrida;
per tu la tenc, i només.