Oh, Pepet, si vas a França, passaràs per Mataró,
i veuràs M’Esperanceta que es pentina en es balcó.
Sa pinteta li va caure i En Pepet la va coir.
-Tengui, tengui, Esperanceta, que s’acabi d’aclarir.-
Mocadors de tres pessetes, mocadors de tres colors;
sabateta ripuntada i es tacons davalladors.
Jo me’n vaig a fora porta a fer volar es gorrió;
es meu vola i es teu no perque té una ala torta.
Jo voldria que el qui és causa
que s’amor prenga altre vent,
que perdés s’enteniment,
es sentits i sa paraula.
Jo tenc es cor i es fetge
allà on tothom los té.
Ja no em curarà barber.
Estimat, vós sou el metge.