Es dia que em moriré,
ses campanes tocaran;
tocaran tant com voldran,
que jo no les sentiré.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Campanars, campanes
Poble
Manacor
Núm de glosa
406
Volum
III
Altres cançons relacionades
Sa donadora de beure
d’es lloc de Son Macià
és com la Verge d’Artà,
que té color de bellveure.
A Aragó hi ha una dama que és hermosa com el sol.
Té la caballera rossa i llarga fins als talons.
La mare la pentinava amb una pinteta d’or,
i sa tia els hi aclaria, es cabeis, de dos en dos.
La padrina els hi lligava amb un floc de set colors.
Quan a dins l’església estava deixava anar resplendor.
Quan prenia aigo beneita, la pica es tornava argent.
Les dames seien en terra, ella en cadireta d’or.
Adiós, Aina Maria, robadora del meu cor.
Angela, fins ara he estat
‘n es cantó, qui t’esperava;
una missa han tocada
i tot sol hi som anat.
Tradicionari de Mallorca
