Madona de Son Amer,
ja poreu sortir aviada,
que sa vostra fia té
una llagosta aferrada.
Vaig néixer capell posat,
tota la vida l’he duit,
i, des que es capell m’és fuit,
no he begut ni he menjat.
Una gla.
Engarrota allà on cau;
es viatge va alambor.
Mestre Macià Patró,
¿que trobau es vi millor
que no la comunió
dia que vos confessau?