Qui molt ralla, sovint s’erra:
preniu aquesta de mi.
Dues destrals a un pi,
de cop lo tiren en terra,
i si sou dos que em feis guerra,
també m’hi tendreu a mi.

Es tibulets són per seure;
ses varques, per caminar,
i es doblers són per gastar.
Quin compte més bo de treure!

Un vespre, devers les onze,
damunt es puig de Tonyí
vaig veure es senyor de Graonda
que se n’anava a dormir.
El vaig veure que corria
per sa llinya de sa pleta.
Un homo amb una escopeta
se n’anava determinat
a matar un escaravat
que pescava amb sa canyeta.
De ses cames d’un moscard
en feren cinc-centes caixes;
des cap, coranta mil maces,
bones per picar espart.
D’ets uis feren criatures,
i de ses llavoradures
en compongueren banquets.
Es budell cular tengué
cinc-cents sacs de nou barcelles,
i d’ossos i de costelles
cent covos i un paner.
En Guiem Esclafader
no s’agrada d’esclafades,
i se’n menja cent fornades,
cent covos i un paner.