Encara que sia jove,
ara ja me vui casar,
i mu mare me darà,
com a dot, una filova.

Enguany hi veniu com hoste;
l’any qui ve no serà així
perque en venir a Santanyí
ma casa serà ca vostra.

Si no se cansa sa ploma,
sa veritat te diré:
garrida de cas Roser,
de poc ençà dus la doma;
jo et faria una corona
de branques de magraner.