“Mare de Déu de Bonany”,
sospirant mon cor va dir:
“ma vida vos encoman;
teniu piedat de mi”.
Qui no n'és estat ausent
ni sap què cosa és penar,
que m'ho véngui a demanar,
i jo l'hi diré ben clar,
punt per punt tal com m’ho sent.
Oh Francineta Oliver!
Si amb un viudo et veig casada,
ja hi ’niràs ben pentinada
diumenge i dia fener!